Estratègies de viabilitat per a projectes habitacionals a Balears
Introducció: Habitatge a les Balears, entre l'especulació i l'exclusió
A les darreres dècades, l’accés a l’habitatge a les Illes Balears ha deixat de ser un dret per convertir-se en un bé de difícil accés. La combinació d’una economia dependent del turisme, la transferència consegüent d’habitatge habitacional cap a la comercialització turística, l’auge de la inversió immobiliària estrangera i l’escassetat de sòl disponible han portat a una crisi habitacional sense precedents. Mentre els preus del lloguer i la compra segueixen en ascens, cada cop més residents estan en risc d’exclusió residencial, quan no es veuen expulsats dels seus propis territoris, forçats a compartir espais reduïts oa traslladar-se a llocs cada cop més allunyats dels seus llocs de treball, o directament fora de les illes.
Aquest fenomen ha donat lloc a un nou perfil d’exclusió residencial: persones amb ocupació, moltes qualificades, que no poden accedir a un habitatge adequat perquè els seus ingressos no són suficients per afrontar els costos derivats de la tensió del mercat immobiliari. En aquest context, la Llei dHabitatge 5/2018 de les Illes Balears i la Llei estatal 12/2023 han intentat introduir mesures que faciliten laccés dret a lhabitatge, però la seva aplicació continua sent insuficient per abordar la magnitud del problema.
Davant d’aquest panorama, el model d’intervenció de la iniciativa Espais de Vida cerca generar solucions innovadores i sostenibles per accedir a l’habitatge a les illes, aprenent d’iniciatives com la Fundació Edith Maryon a Suïssa.
A continuació, es presenten diferents estratègies que es poden implementar per assegurar la viabilitat d’aquest projecte i el seu impacte social.
Models de viabilitat
1. Banc d'habitatge gestionat per la fundació, tercer de confiança
CONCEPTE:
Creació d’una plataforma on els propietaris d’habitatges puguin obtenir informació veraç sobre famílies demandants d’arrendament o cedir la gestió dels seus immobles a una entitat sense ànim de lucre que s’encarregui de gestionar-los per a lloguers per a allotjament d’empleats d’empreses i institucions.
MECANISME:
La fundació actua com a intermediària, com a tercer de confiança, entre propietaris i empreses i institucions arrendatàries i famílies demandants d‟arrendament en general.
Es garanteix una renda estable i raonable per als propietaris.
Els empresaris del sector turístic i altres sectors poden accedir a aquest servei de borsa de lloguer per als empleats per evitar problemes d’allotjament que afecten la contractació de personal.
Es crea una base de dades amb habitatges disponibles i se n’optimitza l’ús anual per a treballadors de temporada, funcionaris i altres residents a la recerca d’habitatge assequible.
Espais de Vida actua com a tercer de confiança creant els treballadors socials de la fundació el perfil socioeconòmic i familiar de demandants d’arrendament, assegurant als propietaris la veracitat dels perfils familiars proposats per ser arrendataris, de manera que puguin estar segurs que es donarà una estabilitat i continuïtat en què es van l’inquilí ingressos aprofitant-se del pis.
AVANTATGES:
– Redueix la incertesa dels propietaris en cedir la gestió a una entitat fiable.
– Assegura lloguers raonables, s’eviten intermediaris que generen els abusos als preus.
– Genera ingressos per a la fundació mitjançant una comissió de gestió.
2. Creació de nou habitatge i solucions habitacionals mitjançant acords amb l'administració
CONCEPTE:
Establir acords amb el Govern Balear, els Consells Insulars i els ajuntaments per a la cessió de sòl públic i el desenvolupament d’habitatge en models de cessió d’ús, cooperatives i co-housing.
MECANISME:
Identificació de sòl dotacional disponible i negociació amb administracions.
Desenvolupament de projectes d’habitatge col·laboratiu amb models de cessió dús.
Aliances amb empreses constructores i entitats de finançament social per abaratir costos.
AVANTATGES:
– Creació d’habitatge en lloguer assequible sense necessitat duna inversió inicial elevada per part de la fundació.
– Model replicable i escalable a diferents municipis de les illes.
– Participació de la comunitat en la gestió dels espais.
3. Rebre habitatges en donació amb usdefruit vitalici o amb mecanismes de nua propietat
CONCEPTE:
Incentivar propietaris majors a donar els seus habitatges a la fundació, amb la garantia que hi podran viure fins a la seva mort.
MECANISME:
Signatura de contractes de nua propietat o donació amb usdefruit vitalici.
Un cop mort el donant, la fundació assigna l’habitatge a llogaters que paguin una renta assequible.
Possibilitat d’oferir beneficis fiscals als donants, incentivant aquest tipus de llegats.
AVANTATGES:
– Permet augmentar el parc d’habitatge de la fundació sense necessitat de compra.
– Brinda seguretat i tranquil·litat a persones grans que no tenen hereus o que desitgen que el seu habitatge tingui un impacte social.
– Genera un flux d’ingressos sostenible per a la fundació.
4. Conversió d'espais infrautilitzats en habitatges assequibles
CONCEPTE:
Adaptar edificis infrautilitzats o en desús (esquelets immobiliaris, antics hotels a zones madures, edificis administratius, col·legis tancats, fàbriques, etc.) per destinar-los a solucions habitacionals o habitatges assequibles.
MECANISME:
Col·laboració amb administracions locals per identificar edificis públics infrautilitzats.
Acords amb propietaris privats per reconvertir immobles buits en espais dhabitatge assequible.
Aplicació de mesures de rehabilitació sostenible per reduir els costos energètics i millorar l’eficiència dels edificis.
Possibilitat de combinar habitatges amb espais de coworking, formació i comunitat.
AVANTATGES:
– Ràpida creació de vivenda i solucions habitacionals sense necessitat de construir des de zero.
– Reactivació d’edificis en desús amb impacte social i econòmic positiu.
– Foment de models d’habitatge flexible (pisos compartits, estudis modulars, habitatges per a treballadors temporals).
EXEMPLE:
A Barcelona, la reconversió d’hotels en desús ha servit per crear allotjament assequible en resposta a la crisi habitacional.
5. Habitatge cooperatiu en dret de superfície o cessió d'ús
CONCEPTE:
Impuls en creació d’habitatges en règim de cooperativa en cessió d’ús on els residents són usuaris, no propietaris, evitant l’augment de preu de l’habitatge derivat de les transmissions successives reduint així costos.
MECANISME:
La fundació, per facilitar-ne la gestió, obté dret de superfície sobre un sòl (per 75-99 anys) en cessió per part de l’administració.
Es promou una cooperativa d’habitatge on cedir aquest dret de superfície i on els residents paguen una quota accessible i gestionen l’espai de manera col·lectiva.
Es poden incloure models d’habitatge intergeneracional o cohousing, fomentant la comunitat i el suport mutu.
Possibilitat daccés a finançament ètic i subvencions públiques.
AVANTATGES:
– Model sostenible i a llarg termini, sense pèrdua de sòl públic.
– Alternativa accessible per a joves, famílies i gent gran.
– Fomenta l’autogestió i redueix la rotació d’inquilins.
EXEMPLE:
La Fundació La Dinamo a Catalunya ha impulsat habitatges en cessió d’ús amb gran èxit.
6. Programa d'habitatge temporal per a treballadors essencials
CONCEPTE:
Creació d’un sistema d’habitatges de lloguer temporal per a treballadors essencials (sanitaris, docents, personal d’emergència, etc.) amb preus regulats.
MECANISME:
Acords amb empreses del sector públic i privat per cofinançar allotjament per a empleats en sectors essencials.
Ús dimmobles de la fundació o acords amb propietaris per llogar espais amb rendes controlades.
Possibilitat de fer servir habitatges desocupats a l’hivern i activar allotjaments temporals a l’estiu.
AVANTATGES:
– Respon a la crisi d’allotjament per a personal clau a la societat.
– Redueix la fugida de talent en sectors estratègics.
– Alleugereix la pressió sobre el mercat de lloguer estacional.
EXEMPLE:
Models semblants s’han desenvolupat a Suïssa i Alemanya per garantir habitatge assequible a treballadors essencials.
7. Borsa d'habitatge intergeneracional
CONCEPTE:
Programa que connecta persones grans que viuen soles amb joves o treballadors que busquen allotjament assequible, facilitant el lloguer d’habitacions dins d’habitatges existents.
MECANISME:
Plataforma gestionada per la fundació que filtra i connecta persones amb habitacions disponibles amb qui necessiten allotjament.
Contractes de lloguer protegits amb rendes assequibles i suport a la convivència.
Acompanyament social per garantir la seguretat i el benestar d’ambdues parts.
AVANTATGES:
– Combat la soledat de la gent gran.
– Redueix la pressió sobre el mercat de lloguer.
– Alternativa de baix cost amb gran impacte social.
EXEMPLE:
El programa «Conviu» a Madrid ha estat un èxit connectant estudiants amb gent gran.
8. Plataforma de finançament i micromecenatge per a projectes d'habitatge social
CONCEPTE:
Creació d’una plataforma digital que permeti a ciutadans i inversors ètics finançar habitatges socials mitjançant donacions, microcrèdits o participacions en projectes habitacionals.
MECANISME:
S’estableixen projectes d’habitatge social amb opcions de participació per a inversors petits i grans.
Es permet a particulars fer donacions o participar en fons dimpacte social.
Transparència total sobre la inversió i el seu impacte social.
AVANTATGES:
– Mobilitza inversió privada cap a projectes socials.
– Fomenta la participació ciutadana en la solució del problema de la vivenda.
– Alternativa de finançament per a la fundació sense dependre només de subvencions.
EXEMPLE:
Ethical Property al Regne Unit ha mobilitzat milions per crear espais d’habitatge i treball accessibles.
Conclusió: Diversificar models per maximitzar impacte i sostenibilitat
L’accés a l’habitatge a les Balears és un desafiament complex que requereix solucions innovadores i models de gestió que combinin la cooperació pública i privada amb enfocaments socials. La Fundació Espais de Vida té l’oportunitat d’esdevenir un actor clau en la transformació de l’accés a l’habitatge i promoure un model que prioritzi la funció social de l’habitatge per sobre d’altres consideracions.
Per aconseguir-ho, és fonamental diversificar estratègies, combinant un banc d’habitatge gestionat per la fundació, la creació de nou habitatge en sòl públic mitjançant cooperatives en cessió d’ús i la captació de donacions amb usdefruit vitalici. Però més enllà d’aquestes estratègies base, hi ha altres iniciatives complementàries que poden maximitzar l’impacte:
La conversió d’espais infrautilitzats en habitatges assequibles pot aportar solucions ràpides sense necessitat de construir des de zero.
Els models d’habitatge temporal per a treballadors essencials poden reduir la pressió sobre el mercat de lloguer i millorar l’estabilitat laboral en sectors estratègics.
Els programes de convivència intergeneracional poden optimitzar l’ús d‟habitatges existents mentre combaten la solitud i fomenten el suport mutu.
Les plataformes de finançament i micromecenatge poden obrir noves vies per mobilitzar inversió privada amb impacte social.
La implementació daquestes estratègies requereix mobilitzar aliances estratègiques, consolidar una estructura operativa eficient i assegurar els recursos necessaris per fer d’Espais de Vida una realitat tangible i duradora a les Illes Balears. Ara és el moment d’innovar, de col·laborar i de construir un model habitacional més just i sostenible per al futur.
Resum de Models de Viabilitat per a Espais de Vida
Banc d’habitatge gestionat per la fundació: Plataforma on propietaris cedeixen els immobles per a lloguer raonable, amb garanties per evitar abusos i optimització de l’ús anual.
Creació de nou habitatge amb acords públics: Desenvolupament de cooperatives en cessió d’ús i co-housing a sòl públic cedit per administracions.
Donacions d’habitatges amb usdefruit vitalici o en nua propietat: Propietaris donen els seus immobles a la fundació amb la garantia d’ús fins a la mort, assegurant habitatge assequible futur.
Conversió d’espais infrautilitzats: Rehabilitació d’edificis en desús (hotels, col·legis, fàbriques) per destinar-los a habitatge assequible sense necessitat de noves construccions.
Habitatge cooperatiu en cessió dús: Promoció d’habitatges on els residents paguen una quota assequible sense ser propietaris, reduint costos i fomentant l’autogestió.
Habitatge temporal per a treballadors essencials: Creació dallotjaments assequibles i de lloguer regulat per a personal sanitari, docent i altres sectors clau amb dificultats daccés a l’habitatge.
Borsa d’habitatge intergeneracional: Connexió de gent gran amb habitacions disponibles i joves/treballadors que busquen habitatge, garantint convivència segura i assequible.
Plataforma de finançament i micromecenatge: Espai digital per captar fons de ciutadans i inversors ètics que financin projectes de vivenda social mitjançant donacions o microcrèdits.
Conclusió
La combinació d’aquests models permetrà a Espais de Vida abordar la crisi habitacional a Balears de manera integral, equilibrant la creació de nou habitatge amb l’optimització de recursos existents i el foment de solucions comunitàries sostenibles.